Buseu
Buseu: Vistes sobre el Pla de Corts i llegat vinculat al monestir de Gerri
El poble de Buseu està situat en el sector oriental del municipi de Baix Pallars, a 1.342 metres d’altitud, al vessant sud de la serra de les Costes i el Cap del Bosc de Baén.
Juntament amb els pobles de Baén i Buseu, forma part de la Xarxa Natura 2000 Alt Pallars.
La seva posició elevada i estratègica sobre el barranc del riu Major, controlant l’antiga ruta de pas entre el Pallars i l’Alt Urgell, el dota d’unes vistes espectaculars sobre aquest barranc i la serra del Boumort. No obstant això, aquesta ubicació va comportar que les condicions de vida fossin molt dures, tant per l’aïllament com per la duresa del terreny, cosa que va fer que Buseu fos sempre un petit nucli amb un màxim 31 habitants a principi del s.XX, que vivia de l’agricultura, la ramaderia i la caça, i que acabà despoblant-se als anys vuitanta d’aquell segle.
Les primeres notícies documentals que tenim de Buseu daten de principis del segle IX, quan l’abat Espanell de Gerri hi compra dues terres. A principis del segle XI el comte Guillem de Pallars dona Buseu amb les seves dues esglésies al monestir de Gerri. L’església romànica de Sant Serni data de la primera meitat del segle XII. Es tracta d’un temple d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, i amb absis semicircular a llevant cobert amb volta de quart d’esfera. L’absis té una finestra de doble esqueixada, tapiada a la part interior, ll’exterior està decorat amb arcuacions llombardes. La porta original, avui paredada, s’obria a migdia; actualment l’accés a l’església es fa a través d’una porta amb arc de mig punt situada a la façana de ponent. Sobre la porta hi ha un òcul i el campanar d’espadanya de dos ulls.
Avui en dia hi ha una casa restaurada, seu del “Projecte Buseu”, una iniciativa que aposta pel turisme sostenible a partir de l’observació de la fauna autòctona. Buseu és un reducte de pau, harmonia i natura salvatge. En aquest indret, s’hi desenvolupen activitats relacionades amb l’ús del territori compatibles amb la preservació del paisatge, de les espècies de fauna i flora, i dels sistemes naturals associats.
Aquest projecte compta amb el segell Biosphere i el segell CETS.
Avui en dia hi ha una casa restaurada, seu del “Projecte Buseu”, una iniciativa que aposta pel turisme sostenible a partir de l’observació de la fauna autòctona. Buseu és un reducte de pau, harmonia i natura salvatge. En aquest indret, s’hi desenvolupen activitats relacionades amb l’ús del territori compatibles amb la preservació del paisatge, de les espècies de fauna i flora, i dels sistemes naturals associats.
El despoblat de Sant Sebastià de Buseu està situat al sector oriental del municipi de Baix Pallars, a la zona coneguda amb el nom de “Sobre Gerri”. Està situat en un indret d’una gran bellesa paisatgística, un lloc ideal per gaudir de la natura i de la tranquil·litat.
Les primeres notícies històriques que tenim d’aquest poble daten de mitjan segle XI. A la butlla papal de mitjan segle XII, el papa Alexandre III reconeix l’església de Sant Sebastià com una possessió del monestir de Gerri, domini que mantingué al llarg dels segles. Del seu passat medieval en queden les restes de la seva església romànica, ubicada al mig del nucli. L’església de Sant Sebastià tenia una sola nau de planta rectangular amb capçalera plana i campanar d’espadanya. D’aquesta església procedeix una mesa d’altar de marbre gris, possiblement d’origen francès, amb unes dimensions de 70 x 52 x 7,5 cm, conservada sencera, a excepció de dues cantonades una mica descantellades. És l’única peça d’aquest tipus a tota la comarca i es creu que podria tenir un origen paleocristià, i que fou essent reaprofitada en època romànica.
Sant Sebastià de Buseu va tenir municipi propi conjuntament amb el poble de Buseu fins a mitjan segle XIX, moment en el qual van ser agregats al municipi de Baén. A causa de les inclemències del temps i el seu aïllament, a principis de la dècada dels anys seixanta del segle XX, es va abandonar, i actualment les cases del poble estan molt enrunades.