Salins de Gerri de la Sal
La història de Gerri de la Sal no es pot entendre sense parlar del brollador d’aigua salada i dels salins que l’envolten. Aquest conjunt natural i productiu és l’origen de la riquesa que durant segles va transformar el territori.
Vols veure aquest procés amb els teus propis ulls?
T’esperem a les salines de Gerri, un lloc únic per descobrir com el paisatge i l’enginy humà han transformat l’aigua en sal durant segles.
Un llegat que neix el 807
Les primeres notícies documentades sobre els salins daten de l’any 807, a la carta fundacional del Monestir de Santa Maria de Gerri. En aquest document, els monjos apareixen com a propietaris de les 11 hectàrees de terrenys saliners, explotant-los com a font principal de riquesa fins al segle XVIII. La sal, coneguda com l’or blanc, era tan valuosa que els monjos s’hi establiren al costat mateix del brollador.
Un brollador càrstic amb orígens marins
L’aigua salada que aflora a Gerri té una història que comença fa 210 milions d’anys, quan aquesta zona formava part del mar de Tetis. Quan aquest mar es va assecar i es van formar els Pirineus, les bosses de sal van quedar atrapades sota terra. Actualment, les aigües dolces subterrànies travessen aquestes capes de sal gemma, se salen i emergeixen pel brollador.
Característiques del brollador
- L’aigua surt a uns 20 °C de temperatura.
- La seva salinitat és molt elevada: entre 70 i 80 grams per litre.
- El cabal d’extracció pot arribar als 50.000 litres per hora.
- L’accés es fa per una escala de pedra que condueix a una cova amb parets impregnades de carbonats i petites estalactites.
El procés de producció de sal: elements clau
Els salins de Gerri funcionaven com un mecanisme precís. Cada element del conjunt tenia una funció concreta:
- Caseta de la bomba: Situada al costat del brollador, servia per bombar l’aigua salada cap als canals de distribució.
- Reguer: Sistema de canalitzacions de fusta de pi que distribuïa l’aigua als diferents salins.
- Toll: Dipòsit d’emmagatzematge on es guardava l’aigua salada durant tot l’any.
- Arcabota: Espai on l’aigua reposava durant tres dies per augmentar la seva salinitat i eliminar impureses.
- Era: Zona final on es deixava l’aigua perquè cristal·litzés la sal de manera natural.