Enseu
Enseu
El llogaret d’Enseu està situat al sector septentrional del municipi de Baix Pallars, a 761 metres d’altitud, al vessant dret del barranc del mateix nom, que neix a Sant Sebastià i passa per Baén. Es tracta d’un indret de gran interès paisatgístic i natural, molt adient per practicar el senderisme i la bicicleta de muntanya. És molt recomanable agafar el camí que surt darrere el monestir de Gerri i que circula pel marge del barranc fins a arribar a Enseu: és un camí preciós des del qual veurem el viver de plantes forestals i la magnífica obra d’enginyeria que es va fer amb la correcció del barranc d’Enseu.
Juntament amb els pobles de Baén i Buseu forma part de la Xarxa Natura 2000 Alt Pallars.
Les primeres mencions històriques que tenim d’Enseu daten del primer terç del segle X, quan es ven un terç de la vila al monestir de Gerri. Al segle XIII Bernat de Puigcerver dona la vila d’Enseu a l’abadia de Gerri i sabem que a mitjans del segle XIV l’administració de justícia i les rendes que es treien d’Enseu eren repartides entre el comte de Pallars i el monestir. Enseu va tenir ajuntament propi fins a mitjan segle XIX, quan fou agregat al municipi de Gerri de la Sal.
L’edifici més significatiu del poble és l’església romànica de Sant Esteve, que data del segle XI malgrat que ha sofert diverses modificacions. Està situada a l’entrada del poble i es tracta d’una construcció senzilla, d’una sola nau coberta amb volta de canó i reforçada amb un arc toral. La nau està capçada per un absis semicircular decorat a l’exterior amb arcuacions llombardes, algunes d’elles desaparegudes. L’església de Sant Esteve sempre va estar vinculada al monestir de Gerri.