Montcortès
Montcortès
El poble de Montcortès s’ubica al sector occidental del municipi de Baix Pallars, al pla de Corts, a 1.063 metres d’altitud, molt a prop de l’estany d’origen càrstic de Montcortès, inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya. Es troba enmig d’una zona de gran bellesa natural, molt adient per practicar el senderisme i la bicicleta de muntanya.
L’antiga vila closa medieval de Montcortès s’organitzà al voltant de la roca on s’ubicava el castell, ja datat al segle XI. Posteriorment, el poble s’amplià cap al sud i cap al nord. El domini del castell va estar en mans del monestir de Gerri i dels comtes de Pallars. Al segle XV, durant els enfrontaments entre el comte Hug Roger III de Pallars i la casa reial, Montcortès fou atacat per les tropes reials, que feren caure la muralla. Després de la seva capitulació, els 28 veïns del poble van jurar fidelitat a Ferran el Catòlic i el castell fou concedit a la casa nobiliària dels Cardona, partidaris del rei. Actualment no resten pràcticament vestigis d’aquest castell perquè entre els segles XVII i XVIII es va construir un casal de pedra, d’estil popular, conegut amb el nom de “La Rectoria” o “l’Abadia”.
A la plaça del poble hi ha l’església parroquial de Sant Martí. És una església d’una sola nau amb capçalera rectangular i porta d’arc de mig punt a la façana de ponent. Al costat nord de la façana s’aixeca el campanar de secció octogonal, coronat per un capitell.
CANALS
El despoblat de Canals està situat al sector meridional del Pla de Corts, a 913 m d’altitud, a la dreta del barranc de Canals. Limita al nord amb Cortscastell, a llevant amb Pujol, i a ponent amb Peracalç.
La primera menció documental fiable que tenim de la vila de Canals data de finals del segle XI, quan el comte Artau vengué al monestir de Gerri aquesta vila, amb la seva església i els seus censos. L’església de Santa Eulàlia de Canals actualment està abandonada i en ruïnes.