Peracalç
Peracalç
El poble de Peracalç està situat a 1.203 metres d’altitud a la vessant sud de la serra del mateix nom, coneguda popularment amb el nom de “La Geganta”, al sector meridional del municipi de Baix Pallars, un indret de gran bellesa natural, molt adient per practicar el turisme rural, el senderisme i la bicicleta de muntanya.
Les cases s’adapten al desnivell del vessant de la muntanya i actualment només hi ha tres cases obertes i moltes d’enrunades, però havia estat un nucli força poblat fins a mitjans del segle XIX, ja que estava situat estratègicament al costat de la ruta comercial que unia la Pobla de Segur amb el Pallars Sobirà que evitava pagar el peatge de Collegats. Tanmateix, degut a la seva altitud i a les dures condicions de vida, fou un dels pobles que va patir més el despoblament durant el segle XX. Peracalç va tenir municipi propi fins a mitjans del segle XIX, quan es va incorporar al municipi de Montcortès.
Les primeres mencions que tenim de Peracalç daten de mitjan del segle XI, moment en el qual els comtes de Pallars Artau i Llúcia van donar l’església de la Mare de Déu del Roser al monestir de Gerri. El domini del monestir sobre aquesta església no va durar gaire perquè a finals del mateix segle ja figurava com una propietat del Bisbat d’Urgell. Posteriorment va passar a dependre de la canònica de Santa Maria de Valldeflors de Tremp, propietat que mantingué fins a mitjans del segle XIX. D’aquesta antiga església, situada al mig del poble, només en queden ruïnes; l’actual temple parroquial és l’església de Sant Llorenç, una construcció del segle XVIII, d’una sola nau força ampla i un absis que no destaca. Avui en dia està parcialment esfondrada. A Peracalç també hi havia un castell ja referenciat a mitjans del segle XII dins la jurisdicció del comte de Pallars, del qual avui no resten vestigis.
Dins del terme de Peracalç es troben dos dels monuments megalítics més destacats de les terres pallareses: els dòlmens de la Cabana de Peralba i de la Cabana de Castellars d’en Pei.