Solduga
Solduga
El poble de Solduga està situat al sud-est del municipi de Baix Pallars, a 1.245 metres d’altitud, al vessant de migdia de la serra de Cuberes, sobre el barranc de l’Infern. S’ubica als peus d’una cinglera on s’aprecien petites balmes paredades. Gaudeix d’unes vistes espectaculars sobre el Boumort, la zona d’Hortoneda i la Conca de Dalt, i ha esdevingut un indret molt apropiat per practicar-hi el senderisme i la bicicleta de muntanya.
Les primeres notícies històriques que tenim de Solduga daten de mitjan segle XIII, quan es fan donacions de capmasos, terres i censos al monestir de Gerri. Tanmateix, fins al segle XIV, la jurisdicció d’aquest indret devia ser dels comtes de Pallars perquè a finals d’aquest segle, en un intent d’aproximació entre la casa comtal pallaresa i el cenobi de Gerri, el comte Hug Roger II i el seu fill venen la jurisdicció i altres drets dels llocs de Solduga i l’Espluga de Cuberes a l’abadia.
Solduga, conjuntament amb l’Espluga de Cuberes, van tenir municipi propi fins a mitjan segle XIX, moment en què quedaren agregades al municipi de Baén. Fou un poble habitat fins als anys seixanta del segle XX, i actualment només resta una sola casa habitable.
L’edifici més destacat és l’església romànica de Sant Martí, que data del segle XI. És una església roquera que aprofita la paret de la roca al mur nord, situada en un petit replà que s’eleva uns 6 metres del peu de la cinglera. Té una planta rectangular, estreta i irregular, que s’adapta al terreny, i està capçada per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada. Mitja nau conserva la coberta amb volta de canó un tant deformada per les característiques del terreny. La porta s’obre als peus de la nau, únic accés possible.