Baén
Baén: Patrimoni, història i natura als peus de Boumort
Situat al nord-est del municipi de Baix Pallars, a 1.069 metres d’altitud, el poble de Baén forma part de la zona coneguda històricament com “Sobre Gerri”.
Limita amb Enseu al nord, Useu a l’est, Buseu al sud i Sant Sebastià de Buseu a l’oest, tots ells nuclis del mateix municipi. Tots aquests pobles formen part de la Xarxa Natura 2000 Alt Pallars.
Baén fou en el passat un municipi independent, que al segle XIX s’amplià amb els nuclis de Buseu, Sant Sebastià, Cuberes, Castellnou, Solduga, Useu, Vilesa, el Pui, el Soi i l’Espluga de Cuberes. L’any 1969, perdé la seva autonomia i passà a formar part del municipi de Baix Pallars.
Emplaçat als peus de la serra de Boumort, Baén destaca per la seva riquesa paisatgística, que el converteix en un indret ideal per a la pràctica del senderisme, la BTT i l’observació de fauna salvatge com cérvols, guineus, senglars o rapinyaires.
El poble es disposa en un únic carrer amb plaça central, amb una estructura allargada i compacta al peu de la Roca del Castell, on hi havia l’antic castell de Baén, avui desaparegut. A l’entrada del poble es conserven el safareig i l’abeurador antic, i l’església romànica de Sant Andreu.
Declarada Bé Cultural d’Interès Local, és una construcció romànica de nau única amb absis semicircular, amb una finestra de doble biaix i arc de mig punt. Al segle XVII s’hi van afegir:
- Cossos laterals simètrics (dels quals només es conserva el de migdia)
- Una nova porta a la façana de ponent
- Un campanar d’espadanya modificat
La primera menció escrita de Baén data de l’any 920, quan els seus habitants cediren els alous al comte de Pallars Ramon I. A finals del segle XI, el castell ja formava part del patrimoni del monestir de Gerri, domini ratificat per la butlla d’Alexandre III (1164).
Durant el segle XIV, la jurisdicció fou compartida entre els comtes de Pallars i l’abat de Gerri. El comte de Foix i vescomte de Castellbò n’adquirí part dels drets el segle XV. En aquest context de tensions, l’any 1439, Baén fou assetjat per les tropes del comte de Foix, aliat de la reina Maria en els conflictes amb la casa comtal pallaresa.
La casa forta de Vilesa
A tres quilòmetres abans d’arribar a Baén, a la dreta de la carretera, trobem la masia de Vilesa. Al mig del bosc, a uns 100 metres, s’alça l’antiga casa forta de Vilesa, una edificació de tres nivells, planta trapezoïdal, murs massissos i espitlleres, datada entre els segles XII i XIII.
L’església de Sant Sebastià del Rial
Al nord del poble, al lloc anomenat el Rial, es conserven les restes de l’antiga església de Sant Sebastià, una construcció de nau única amb absis semicircular a llevant. Tot i estar força malmesa per l’ús com a borda, les estructures que perduren permeten intuir que es tractava d’un edifici notable, probablement vinculat a un antic despoblat baixmedieval identificable pels murs de pedra que l’envolten.
Castellnou és un petit nucli aturonat, situat al sector oriental del municipi de Baix Pallars, a la zona coneguda amb el nom de “Sobre Gerri”, a 1608 metres d’altitud. Per les seves reduïdes dimensions (el nucli havia tingut tres cases, de les quals actualment només en queda una), mai va tenir ajuntament propi: havia pertangut als antics municipis de Buseu i Sant Sebastià de Buseu, i a mitjan segle XIX, passà a formar part del municipi de Baén, agregat a Baix Pallars l’any 1969.
A la part alta del turó queden les restes de les cases enrunades i de l’antic castell, que va pertànyer als comtes de Pallars i posteriorment al marquesat de Pallars, quan aquest va passar a la casa dels Cardona.
Castellnou té unes vistes privilegiades del Boumort i el barranc del Riu Major, i ha esdevingut un indret ideal per gaudir de la tranquil·litat i de la fauna salvatge.