Ancs

ANCS: Història, altitud i silenci al nord-oest del Baix Pallars

Situat a 1.457 metres d’altitud, el poble d’Ancs s’aixeca al nord-oest del municipi de Baix Pallars, al costat del barranc del mateix nom. Limita amb Pobellà (la Torre de Capdella) al nord-oest, Mencui (Soriguera) a l’est i Sellui (Baix Pallars) al sud.

És una zona tradicionalment ramadera i de caça, travessada per l’antiga cabanera, amb paisatges oberts, vistes panoràmiques i senders ideals per al senderisme i la BTT.

Les primeres referències documentals d’Ancs i de la seva església de Santa Cecília daten de mitjan segle X, formant part de les possessions del monestir de Santa Maria de Gerri. L’any 1426, l’església va ser venuda al comte Joan I de Foix, vescomte de Castellbò.

L’antiga església de Santa Cecília

Les restes es troben al sud del poble, al costat de la pista d’accés. Era un temple de nau única amb absis semicircular, construït probablement entre els segles XI i XII. Actualment només es conserva part del mur nord, reutilitzat com a part del cementiri.

La parròquia actual data de finals del segle XVIII i inicis del XIX. De l’antiga Santa Cecília d’Ancs en prové una notable talla romànica de la Mare de Déu en fusta policromada, avui conservada al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.

Ancs va ser històricament el poble més important de la vall. L’església parroquial tenia com a sufragànies les de Sellui i Balestui, i va arribar a acollir fins a 160 habitants repartits en 22 cases. Com molts altres pobles del Pallars, va patir una forta davallada demogràfica durant les dècades de 1950 i 1960, i actualment només queden 5 cases habitables i 3 habitants censats.

Seguint la pista cap a Mencui, al cim d’un turó de 1.839 metres, trobem l’ermita de Sant Quiri, d’una sola nau amb absis sobrealçat. La seva datació és incerta, però durant la restauració de 1989, s’hi va trobar una lipsanoteca que permet situar la seva construcció no més enllà del segle XII.

Al nord d’Ancs es conserva un aqüeducte possiblement romànic que abastia d’aigua el poble i que travessa el barranc de la Grasseta. És un testimoni d’enginyeria rural que mostra l’aprofitament intel·ligent dels recursos naturals.