Espluga de Cuberes
Espluga de Cuberes
L’Espluga de Cuberes és un despoblat troglodític, d’unes 6 cases enrunades, assentat dins d’una balma d’un penya-segat que es troba al vessant meridional de la serra de Cuberes, sobre el barranc de l’Infern. Està situat a 960 metres d’altitud i té unes vistes impressionants sobre el Boumort, la zona d’Hortoneda i la Conca de Dalt, esdevenint un indret molt apropiat per practicar-hi el senderisme i la bicicleta de muntanya. Antigament, juntament amb el poble de Solduga, formava municipi propi, però a mitjan segle XIX es va agregar al municipi de Baén.
Les primeres notícies històriques que tenim de l’Espluga daten del darrer terç del segle XII, moment en què el comte Artau II i Guillem donen a l’abadia de Gerri un capmàs situat en aquest indret. La seva vinculació amb el monestir de Gerri es prolongarà en els segles posteriors.
L’edifici més destacat de tot aquest conjunt és l’església romànica de Santa Coloma, una construcció troglodítica del segle XI que aprofita les parets de la balma en el seu tancament nord i en la coberta. Té una planta rectangular capçada amb un absis semicircular. El mur de migdia, que s’alça fins al sostre de la balma, té tres finestres amb arc de mig punt i doble esqueixada. El tret més singular d’aquesta església és la decoració interior de part del mur de migdia i absis a base d’un fris d’arcuacions llombardes.