Peramea
Peramea
La vila closa de Peramea conserva els trets urbanístics medievals. Destaquen els carrers empedrats i porxats, portals adovellats a les façanes de les cases, les restes del castell dels comtes de Pallars que ja apareix a la documentació del segle X, la torre dels Colomers (una torre de guaita del castell, datada cap als segles XII i XIII), i l’església de Sant Cristòfol.
L’església parroquial de Sant Cristòfol (fins a finals del segle XIV sota l’advocació de Sant Joan) s’ubica a la part alta de la vila, al peu de les ruïnes del castell, i va estar totalment vinculada al monestir de Gerri. Acull nombroses talles barroques i una talla de la Mare de Déu del Remei i el Nen tardoromànica, a més de les relíquies dels Martisants, que la tradició diu que són les restes dels infants assassinats pel rei Herodes i que ara es veneren el dia dels Sants Innocents.
Finalment, no podem marxar de Peramea sense veure la font de la plaça, juntament amb l’abeurador i el safareig, i l’Era d’Ortega, un exemple d’unitat de producció agrària familiar pallaresa i seu del grup cultural Lo Vent de Port, on es pot trobar informació sobre el poble i les visites guiades que s’hi organitzen.
Ja sortint de Peramea, al marge de l’antic camí que condueix cap a Pujol, hi ha la font de Sant Cristòfol, una pica de la qual és un sarcòfag que es podria datar entre els segles XII al XIV. Una mica més enllà trobem el dolmen de la Cabana de la Mosquera, monument funerari megalític de l’Edat de Bronze.